dijous, 20 de juny de 2013

Saltant





Com veureu en aquesta gran
animació de ritme contagiós
no importa el color ni l'aparença.
                     Boundin Pixar Disney Incr from Fabien Rymland on Vimeo.

I com veieu tampoc importa l'idioma
perquè el doblatge és en anglès
i els subtítols en francès.
 I, a que amb les imatges l'heu entès?

És la màgia de l'animació
en el món de la comunicació.


Aquesta història és sobre l'estranyesa
De la vida i els seus canvis
Va passar fa molt de temps.
En un altiplà
On creix artemísia,
Un prat enmig de la neu,
Va viure un xai
Amb la un pelatge notable.
Brillava el sol
Brillant i polit.
Estava tan orgullós d'ell
Que li encantava exhibir-se.
I llavors, començava la dansa.
Va ballar pels veïns
Que  moravan aprop.
I confesso
Que el jutjaven expert 
I per tant dansaven també.
Fins que un dia ...
(l'esquilen)

Pel  pendent al galop
va arribar un gran "coelhope".
El savi dels savis,
Amb un aire agradable 
Es va aturar i va parlar amb el xai.

Nen, per què estàs tan trist?

 Jo era important,
La llana em cobria tot,
I dansava a la llum del sol
Per mostrar el meu art.
Després se’m van emportar
De manera violenta
Em van esquilar i em van deixar aquí
D'una  manera que no qualsevol aguanta.
I com si això no fos suficient
Els meus amics se’n  riuen de mi
Per què diuen que sóc ridícul
Pelat  i rosat.

Rosat? Rosat?
Quin és el problema d’ aquest color?
Només vostè pensa que el color rosa és un horror.
Importa el color?
Mira, em sembla que no,
Ser de color rosa, vermell o qualsevol altre.
A vegades s’está animat
D'altres desolat.
Quan vostè es sentì desolat
Busqui per  tot arreu.
Vostè encara té un cos
Bones cames i bons peus.
  Posi el cap en el seu lloc
I aviat veurà la flama.
Com una dansa
Fins que no es pot fer millor.
Capaç d'arribar més lluny.
Llença una cama
I li dóna impuls a terra.
I així, es descobreix
Es torna un salt.
Saltar, saltar i rebotar.
En saltar, arribarà prop del cel.
Crec que qui vol pot
Només cal intentar.
Llença una cama
I li dóna impuls cap abaix.

Així, cada any,
Encara que vinguin,
I l’atrapin per l’esquilada
Llavors  el tornen
Deixant- lo sense pèl
Ell va habituar-se a això.
Ara ja no l’importava.
Ell va saltar, saltar,
Va saltar, i rebotar.

 I en aquest món
D’ alts i baixos, incert ...
És bo saber ...
Que existeixen "coelhopes" al voltant.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada