dimarts, 21 de febrer de 2012

Llengua materna o llengua del pensament

Avui és el dia internacional de la Llengua materna segons la UNESCO. Ja va bé que se li dediqui un dia. I potser millor que li dediquem tot l' any,  amb gran afany,  però sense fanatismes que obstaculitzen més que ajuden. Som-hi?


Ens agrada més parlar de llengua nativa o primera que matena perquè és la primera en la qual ens parlen des de que naixem i no tothom té la sort de tenir una mare. La primera llengua que escoltem, en general és la primera que parlarem i, serà en la que tindrem més facilitat per aprendre a llegir i a escriure. Aquesta consideració és important sobretot amb nens amb altres mancances.

 Es la llengua de la nostra llar, la que per nosaltres té més caliu. Caliu és aquell foc sense flama en el qual es pot coure menjar. Abans la família es reunia a la vora de la llar explicant-se històries. Ara es reuneixen més sovint al voltant de la televisió i és la tele la que parla o s' està conectat a les xarxes o mòbils. Tanta comunicació sovint ens incomunica. No oblideu conversar força, opinant i escoltant, perquè enraonar fa raonar.

El plurilingüisme és el següent pas a conquerir, un cop encetat el procés de la lectoescriptra. Es pot pensar en més d' un idioma i això ens enriquirà, però cal respectar les diverses possibilitats inividuals. Abans de parlar d' incapacitats es pot valorar si les estratègies són les adequades i donar a cadascú el seu temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada