Avis que són com nens i se il.lusionen amb tot. Acostumen a tenir la paciència que els dóna l' experiència de tota una vida. Si algun adult no sap llegir i escriure, en general és perquè no va poder aprendre en la seva infantesa quan li tocava. Per això gaudirà fent punta a un llàpis, esborrant amb la seva goma o començant una llibreta nova, perquè sembla que recuperi alguna cosa que la seva època li va pendre: la seva infantesa. Per això també els adults gaudeixen aprenent a llegir amb contes que després poden compartir amb els seus néts o els dels seus amics.Aquesta expressió de il·lusió és la que ha captat perfectament Aziz Kocanaogullari en el seu vídeo Grandma amb la tenacitat de la protagonista en la seva missió i la seva final satisfacció.
Nens que són com avis i se n' adonen de tot. Saben el que pensem abans que nosaltres mateixos perquè són molt observadors i intuitius. Abans de dominar el llenguatge verbal,es basen molt en la comunicació no verbal (corporal o visual) i sembla que captin la informació entre línies com esponges. Cal aprofitar aquesta impaciència que els caracteritza i que es tradueix en entusiasme per les coses noves. Aquesta curiositat per tot és la que ha plasmat perfectament Nanda van Dijk en el seu video Guilty amb la inquietud per provar les coses noves i al matix temps mantenint un estat d' alerta per si fos necessari disimular de repent.
És precisament aquesta epecial sensibilitat la que sovint els dóna complicitat entre nens i avis. No deixem que se' ns oblidi l' entusiasme infantil, ni esperem a ser massa grans per recordar-la. Així les complicacions de la vida adulta no ens allunyarà d' ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada